dilluns, 1 de març de 2010

28-F: alguns tenen por a la democràcia

El 28F ha estat una gran diada, una demostració de democràcia i de participació. Tot i que alguns posaran aigua al vi –fins i tot mitjans de comunicació i polítics del país- ha quedat clar que milers de persones han perdut la por a decidir, a dir que volen ser ciutadans de ple dret d’un país independent.

El 21% és un èxit indiscutible de participació si tenim en compte el silenci del president de la Generalitat i del mateix PSC que ha prohibit a la seva gent que vagi a votar, encara que sigui per votar ‘no’; o si tenim en compte el silenci dels anomenats grans mitjans de comunicació com La Vanguardia o El Periódico que després d’impulsar l’editorial conjunt en defensa de l’Estatut es mostren atemorits davant les consultes. Quina dignitat han de defensar els que s’apunten al joc brut en contra de les consultes?

També s’ha constatat la por de TV3, amb una actitud passiva prèvia a la consulta, evitant el debat sobre la independència i negant la informació per fomentar la participació. Això sí, aquest dimecres s’ha anunciat que Banda Ampla dedicarà el programa, a pilota passada, a les consultes. Esperem que, com a mínim, no facin sang i ho plantegin amb l’únic objectiu de criticar la participació.

Però qui també hauria de reflexionar sobre el moviment de les consultes és la classe política. Han d’adonar-se que el debat del dret a decidir ha d’entrar amb tota la força en les properes eleccions. Sense excuses i sense deixar-ho per a més endavant. No es pot tornar a decebre als ciutadans d’aquest país, ara toca unitat d’acció. Guanyi qui guanyi les properes eleccions, cal anar junts en nom dels milers de ciutadans que exigeixen un nou plantejament democràtic i participatiu que d’una vegada per totes ens permeti guanyar. I guanyar vol dir decidir nosaltres el nostre present i futur.

Escòcia avança en el camí cap a la independència. A Euskadi, malgrat Rubalcaba, les coses es mouen cap a fer política. No podem perdre aquesta oportunitat. Si la resposta de la classe política és dir que la independència és llunyana, anem malament perquè allò que hauria de ser llunyà és la política catalana com practicada com fins ara. No podem seguir creient les promeses de l’Estat espanyol. Ara ens toca guanyar i fer-ho de veritat, sense complexos perquè tenim poca cosa a perdre i molt a guanyar.

directe.cat