dimecres, 24 de març de 2010

Movem fitxa!

Volem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya

La crisi colpeja de forma brutal a la societat catalana. El model de creixement basat en l’especulació immobiliària, la destrucció ambiental, els baixos salaris i l’endeutament s’ha ensorrat. Ens deixa un panorama de desolació, esquitxat d’escàndols de corrupció, que estan estretament lligats al model econòmic i social que s’ha afavorit. I la reforma estatutària ha culminat en un fracàs evident que mostra la necessitat de trencar amb l’actual marc constitucional.

Les polítiques de sortida de la crisi impulsades pel govern d’Entesa segueixen la lògica social-liberal imperant a tota la Unió Europea. Busquen que la paguem tots i totes i aprofundeixen l’actual model econòmic i les seves bases de destrucció social i ecològica. Després de dues legislatures, l’esquerra governant s’ha mostrat totalment sotmesa als dictats i als interessos empresarials i sense cap mena de projecte de societat alternatiu.

Per tot el territori han florit lluites i resistències, tot i que encara insuficients, contra unes polítiques al servei dels guanys empresarials i el benefici privat. Reforçar els moviments socials i reconstruir el teixit social és la base per a combatre l’actual model i frenar les polítiques que ens imposen.

Però la resistència social no és suficient. Ens cal també construir una alternativa en el terreny polític, lligada als moviments i les lluites socials, i que desafii als partits que avui monopolitzen la representació política. Hem d’obrir una esquerda en el sistema polític català.

Després de dues legislatures de govern d’Entesa, no podem romandre de braços creuats. Ja n’hi ha prou de quedar-se en l’abstenció resignada o de practicar la política del mal menor, que ens porta a un pou sense fons. Les eleccions no són el terreny ni més important, ni més favorable, per aquells i aquelles que volem canviar la societat, però sí un àmbit que cal disputar als partits tradicionals i als professionals de la política.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha plantejat la necessitat d’una candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ha anunciat la seva intenció de dirigir-se a les diferents organitzacions, col.lectius i activistes de l’esquerra catalana per estudiar les vies per fer emergir una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista i defensora del dret a l’autodeterminació a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el més sòlida i àmplia possible.

Les i les sotasignants, activistes de moviments socials, veïnals, sindicalistes, professors universitaris, artistes... recolzem a títol individual aquesta iniciativa i esperem que serveixi per fer emergir una veu crítica que sacsegi el panorama polític català i ajudi a canviar Catalunya de base.

Una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, per què no?




Revolta Global - Esquerra Anticapitalista

dimarts, 16 de març de 2010

La política del Departament i la nova selectivitat són un frau!

Si algú es pensava que Ernest Maragall i el seu equip de professionals s'haurien cansat d'ensorrar l'ensenyament públic estava força equivocat. Lluny de mostrar una voluntat d'enteniment i apropar-se a les súpliques de la comunitat educativa, l'executòria del Departament d'Educació ha estat un cúmul de despropòsits amb regust de revenja per les vagues convocades l'any passat.

El govern tripartit segueix capficat en carregar tots els mals de l'ensenyament sobre professorat i estudiants, al·legant que ambdós col·lectius han perdut la cultura de l'esforç i les seves reivindicacions són pur corporativisme immobilista.

Ni una sola reflexió al voltant de la responsabilitat de l'administració pública vers qüestions com la massificació de les aules, la reducció de l'oferta educativa, la manca de perspectives de renovació pedagògica en el currículum acadèmic, la segregació escolar... per contra Maragall ens deleix amb mesures bolet com el nou calendari escolar, el programa d'ensenyament ofimàtic o el nou Decret d'Autonomia de Centres. Tot sense cap mena de consens, mitjançant una política molt de moda en les administracions públiques mal anomenades progressistes: els fets consumats.

Ja fa gairebé set anys que el govern tripartit aterrà a la plaça Sant Jaume i la comunitat educativa frisava per un canvi en les polítiques d'ensenyament que havien caracteritzat la Generalitat pujolista, car els nous inquilins de Palau havien recolzat sempre les reivindicacions de professors i estudiants. Tanmateix ben aviat aquests anhels s'esvaïren ràpidament. El tripartit, primer amb el Pacte Nacional d'Educació com després amb la Llei d'Educació de Catalunya, deixà paleses que les seves intencions en matèria educativa giraven al voltant dels conceptes de concertació, segregació, jerarquització... El govern tripartit ha estat un frau des del primer dia i la gestió del Departament d'Educació n'és el cas paradigmàtic. L'arribada de les forces progressistes a la Generalitat havia estat conseqüència de la mobilització de gran part de la societat catalana, molts d'ells professionals de l'àmbit de l'ensenyament, descontents amb més de dues dècades de govern conservador. La sensació de frustració és general entre la comunitat educativa, perquè no eren pas pocs els que havien dipositat bones expectatives en aquest govern, i a l'hora de la veritat s'ha revelat com un executiu amb un procedir netament neoliberal amb àmplies concessions als sectors més conservadors. I això no té altre qualificatiu que el de frau.

Alhora no podem passar de llarg un tema que afectarà a desenes de milers d'estudiants catalans aquest proper més de juny: la nova selectivitat. Una reforma que s'ha presentat com a innovadora, però que en realitat només suposa un reforçament del que per nosaltres és una barrera acadèmica d'accés a la universitat, ja que la selectivitat guanya molt pes a l'hora d'establir les notes de tall. La introducció de la fase específica és presentada com a voluntària, però alhora serà determinant per garantir l'accés a l'ensenyament que es vol. A més a més aquells estudiants que havien satisfet la selectivitat en anys anteriors, ara es veuran obligats a matricular-se, és a dir pagar i realitzar, la fase específica, malgrat ja estar examinats d'aquestes matèries.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans veiem amb resignació com els diferents governs es rifen el nostre futur. Cada pocs anys tenim reformes educatives i cada cop en sortim més perjudicats. A cada nova reforma professors i estudiants hem trepitjat el carrer massivament com a resposta a la seva política de despropòsits. Ara no serà una excepció, perquè davant un panorama polític que mostra un rotund consens en matèria educativa, el que ens queda és la mobilització. La força que ens dóna la unitat d'acció a les aules ha de ser la nostra principal arma, perquè sense professors i estudiants no hi haurà reforma capaç de quallar. Davant del frau que suposa la política del Departament d'Educació i la nova selectivitat, el SEPC fem una crida a tots els estudiants a aturar les classes el proper dia 17 de març i prendre el carrer i demostrar que el combat estudiantil és ben viu.

Països Catalans, març de 2010

(SEPC)

dijous, 11 de març de 2010

Aprovada la llei de consultes que permetrà fer referèndums a Catalunya

El Parlament ha donat llum verda a la llei de consultes per via de referèndum amb els vots del tripartit. CiU hi ha votat en contra perquè la considera poc ambiciosa, mentre que la resta de grups de l'oposició també l'han rebutjada. La llei, un dels projectes estrella d'ERC, permetrà organitzar a Catalunya referèndums d'àmbit nacional i municipal. Això sí, la convocatòria de referèndums sobre competència de la Generalitat i els ajuntaments haurà de tenir l'autorització de l'Estat.


La nova llei, la primera que regula la convocatòria de referèndums que aprova un Parlament autonòmic, preveu que puguin ser convocats o bé pel govern català, o per dos grups parlamentaris o per una cinquena part dels diputats, o pel 10% dels municipis de Catalunya -95 municipis amb un mínim de 500.000 habitants-, o també per un 3% de la població catalana, mitjançant la recollida de firmes.

El text ha estat aprovat amb el suport de PSC, ERC i ICV-EUiA i els vots contraris dels grups de l'oposició (CiU, PPC i Grup Mixt) i permetrà promoure plebiscits sobre "qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat".

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que la llei és un pas imprescindible cap a l'autodeterminació i que suposa un enfortiment de la democràcia, que es dota d'un instrument de participació directa dels ciutadans. Ausàs ha assegurat que ha estat elaborada "amb tota la pulcritud" per adaptar-se a l'Estatut i a la Constitució, cosa que -segons ha dit- no és un impediment per avançar "cap al dret a decidir".

La diputada de CiU Dolors Batalla ha lamentat que la llei no reguli altres tipus de consultes, al marge dels referèndums. Des de Ciutadans, Albert Rivera ha carregat contra el president José Montilla.

3cat24

dimarts, 2 de març de 2010

"L’esquerra hegemònica és totalment inservible"

Necessitem una veu anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010.

Esther Vivas, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.




dilluns, 1 de març de 2010

28-F: alguns tenen por a la democràcia

El 28F ha estat una gran diada, una demostració de democràcia i de participació. Tot i que alguns posaran aigua al vi –fins i tot mitjans de comunicació i polítics del país- ha quedat clar que milers de persones han perdut la por a decidir, a dir que volen ser ciutadans de ple dret d’un país independent.

El 21% és un èxit indiscutible de participació si tenim en compte el silenci del president de la Generalitat i del mateix PSC que ha prohibit a la seva gent que vagi a votar, encara que sigui per votar ‘no’; o si tenim en compte el silenci dels anomenats grans mitjans de comunicació com La Vanguardia o El Periódico que després d’impulsar l’editorial conjunt en defensa de l’Estatut es mostren atemorits davant les consultes. Quina dignitat han de defensar els que s’apunten al joc brut en contra de les consultes?

També s’ha constatat la por de TV3, amb una actitud passiva prèvia a la consulta, evitant el debat sobre la independència i negant la informació per fomentar la participació. Això sí, aquest dimecres s’ha anunciat que Banda Ampla dedicarà el programa, a pilota passada, a les consultes. Esperem que, com a mínim, no facin sang i ho plantegin amb l’únic objectiu de criticar la participació.

Però qui també hauria de reflexionar sobre el moviment de les consultes és la classe política. Han d’adonar-se que el debat del dret a decidir ha d’entrar amb tota la força en les properes eleccions. Sense excuses i sense deixar-ho per a més endavant. No es pot tornar a decebre als ciutadans d’aquest país, ara toca unitat d’acció. Guanyi qui guanyi les properes eleccions, cal anar junts en nom dels milers de ciutadans que exigeixen un nou plantejament democràtic i participatiu que d’una vegada per totes ens permeti guanyar. I guanyar vol dir decidir nosaltres el nostre present i futur.

Escòcia avança en el camí cap a la independència. A Euskadi, malgrat Rubalcaba, les coses es mouen cap a fer política. No podem perdre aquesta oportunitat. Si la resposta de la classe política és dir que la independència és llunyana, anem malament perquè allò que hauria de ser llunyà és la política catalana com practicada com fins ara. No podem seguir creient les promeses de l’Estat espanyol. Ara ens toca guanyar i fer-ho de veritat, sense complexos perquè tenim poca cosa a perdre i molt a guanyar.

directe.cat