divendres, 3 de setembre de 2010

Ara o mai!

Un grup de ciutadans de Catalunya, després de constatar que la unitat d'acció dels dirigents actuals de les organitzacions independentistes no s'ha aconseguit, volem promoure una recollida de signatures per demanar a aquests polítics que es declaren a favor de la independència que:

Es deixin estar de problemes personals.
Es deixin estar de protagonismes.
Es deixin estar de lluites de poder.
I que s'uneixin i presentin una candidatura única per aconseguir la independència.

L'unic objectiu d'aquest escrit es demostar als nostres representants la gran quantitat de gent que anhela aquesta unitat, fer canviar la seva actitud actual. Si milers de persones s'hi adhereixen això sera possible.


entra i signa: ARA o MAI!

dilluns, 30 d’agost de 2010

Comencem a encendre motors

11 de setembre del 2010. Manifestació a les 17 hores a la plaça Urquinaona (Barcelona).
SORTIM AL CARRER!!


dimecres, 25 d’agost de 2010

Repressió policial a Mataró



Dimarts 24 d'agost de 2010 els Mossos de Mataró han detingut el militant independentista Eudald Calvo a instàncies del Jutjat de Cerdanyola del Vallès acusat de forma inconcreta d'associació il·lícita i danys. A les 20 h.- unes 80 persones, entre familiars i amics, ens hem concentrat davant la comissaria de Mataró. Poca estona després la policia ha carregat contra els concentrats amb violència, han arrencat les pancartes i s'han endut a cops a l'Adrià, germà de l'Eudald, cap l'interior de la comissaria (detingut) i han colpejat fins a deixar-lo estès a terra pare dels dos joves detinguts. Els caps dels Mossos han justificat l'ús de la violència dient que el detingut havia traspassat el perímetre de seguretat de la comissaria.
L'organització antirepressiva de l'esquerra independentista ALERTA SOLIDÀRIA, amb el suport de Maulets i la CUP, ha convocat una concentració demà dimecres 25 d'agost de
rebuig a la detenció davant dels jutjats de Mataró a les 10 hores.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Toros no, gràcies!

Avui es un dia històric a Catalunya pels drets a la protecció dels animals. El Parlament de Catalunya ha aprovat la prohibició de les corrides de toros a partir del 2012 amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. El debat ha aixecat una expectació mediàtica enorme, amb la presència de 14 mitjans de comunicacióinternacionals a la cambra i més de 300 periodistes acreditats.

La ILP creada per la plataforma antitaurina Prou!, a guanyat el pols a els taurins i a tots aquells que indirectament o directament no volen que el poble decideixi sobre un tema tant important com aquest. A partir d'ara Catalunya serà referent a molts països on també es vol prohibir aquesta "festa" que tortura i assassina. S'han dit moltes coses i s'hen diran moltes més, s'intentarà crear més crispació entre pobles i fracturar la democràcia. Però avui a guanyat la defensa per la vida i la protecció dels éssers vius.





dimarts, 20 de juliol de 2010

Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents :

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de solidaritatcatalana.cat (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la candidatura de la Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya Lliure!


Joan Laporta i Estruch /Alfons López Tena / Uriel Bertran i Arrué

diumenge, 11 de juliol de 2010

Som una nació, avui ho hem demostrat.


No tinc paraules, ha estat increïble. 1.500.000 catalans defensant la dignitat del seu país, no te preu. Cada dia em sento més orgullós de ser català. Visca Catalunya Lliure!!

dimarts, 6 de juliol de 2010

Nosaltres decidim. SOM UNA NACIÓ.


Estatut retallat, retallades socials, retallades laborals...
Ja n'hi ha prou! Sortim al carrer! Manifestació el 10 de juliol a les 18 hores a Diagonal amb Passeig de Gràcia.

dilluns, 21 de juny de 2010

Avui Mataró a dit Sí a la independència

El sí a la independència s'imposa a Mataró amb un 93,92%.Un 5,30% dels electors han votat negativament en un referèndum que ha registrat una participació del 23,7%.Mataró ha dit sí a la independència amb una àmplia majoria, El 83,92% de les 23.006 persones que aquest diumenge 20 de juny han participat a la consulta organitzada per la Plataforma Mataró Decideix ho han fet per manifestar-se a favor de la independència, mentre que el 5,30% hi ha votat en contra.

En total, el sí ha recollit 21.114 vots davant els 1191 que han votat que no, els 525 que han resultat nuls i 176 en blanc. El coordinador de la consulta, el jurista Alfons López Tena, ha comparat els resultats amb els referèndums de l’Estatut i de la Constitució Europea, on el sí va obtenir 29.997 i 22.843 vots respectivament.

“Si som prou madurs per dir que sí a la constitució europea o a l’Estatut, som prou madurs per votar per la independència de Catalunya”, ha dit López Tena, que ha estat l’encarregat d’anunciar els resultats de la consulta a Mataró des de la seu dels Capgrossos. Centenars de persones s’han aplegat a la seu dels Capgrossos per conèixer en directe els resultats, que han estat rebuts amb aplaudiments i crits “d’independència”.


Els resultats:

Vots emesos: 23.006
Sí. 21.114 (93,92 %)
No. 1.191 (5,3 %)

Blanc. 176 (0,78%)
Nuls. 525 (2,28%)

divendres, 4 de juny de 2010

Adéu, Espanya?

La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea? Aquestes preguntes i moltes més es responen al documental "Adéu, Espanya?" que es va rodar fa 2 anys i va portar 9 mesos de feina.
Per si t'ho vas perdre o ho vols tornar a veure aquí deixo el documental:

dijous, 3 de juny de 2010

Adéu, Espanya?

Amb la globalització i la democratització s'ha produït l'emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:

a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d'un entomòleg que estudia la viabilitat d'uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.

"Adéu, Espanya?" és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula "Adéu, Espanya?" és: els processos d'independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d'una negociació?

Actualment, els moviments independentistes democràtics de les nacions-subestats reivindiquen el dret a decidir el futur constitucional invocant la voluntat de la majoria dels ciutadans i el respecte per la diversitat interna. El present i el futur de les nacions amb estat o sense estat estan fets d'inferències i porositats. Per tant, l'altra qüestió serà concretar si els estats democràtics estan obligats a encetar una negociació d'independència si una majoria raonable dels ciutadans així ho desitja.

Després de precisar el marc democràtic i les vies per accedir a la independència, el documental analitza els recursos econòmics de cada país i la seva viabilitat com a estats sobirans. I, finalment, examina el posicionament de la Unió Europea, l'oficial i l'extraoficial, davant la possibilitat de la secessió d'una part d'un estat membre i la seva incorporació immediata a la Unió.

Dijous 3 de juny es retransmetrà a TV3 a les 21:50

dimarts, 25 de maig de 2010

Mataró per la independència


Tant a Mataró com arreu dels Països Catalans vivim una situació marcada per la corrupció i la crisi econòmica, l’espoli fiscal i les privatitzacions de serveis públics, la impunitat feixista i la creixent espanyolització lingüística i cultural.

L’Estat espanyol i els polítics intermediaris que gestionen l’autonomisme estan destruint: per una part, el territori i el seus entorns, i per l’atra, contribuint a agreujar les bases materials de l’economia catalana. La cultura de l’esforç i del treball ha estat substituïda per la picaresca i la identitat col·lectiva ha estat anul·lada a favor del consumisme compulsiu.

Des de l’àmbit municipal, la CUP volem construir una societat catalana en la qual totes les fonts de riquesa estiguin en mans del nostre poble. Volem que els Països Catalans siguin la nació de totes les persones que hi vivim i hi treballem.
Plantegem la necessitat d’una mobilització ciutadana a favor de la democràcia. Considerem que cal retornar la paraula al poble i posar fi a la nostra dependència envers l’Estat espanyol i al seu sistema autonòmic, corrupte, espoliador i anticatalà.

Entenem que l’exercici del dret d’autodeterminació (el dret a decidir) és el camí per a assolir la independència, mitjançant la qual, s’acabarà l’espoli fiscal i l’ofegament econòmic que pateixen les administracions públiques catalanes. D’aquesta manera podrem garantir les polítiques públiques de benestar i cohesió social que ara per ara resulten inviables.

La reforma política iniciada amb els nous estatuts d’autonomia ha fracassat: una altra Espanya és impossible. Ja no esperem res dels qui viuen a costa del nostre treball i del nostre benestar. Cap Tribunal, cap govern (ni espanyol ni autonòmic) té dret a decidir per damunt del poble català.

Cal plantar-se i fer un acte de sobirania. Cal una mobilització ciutadana a favor de la democràcia. Cal retornar la paraula al poble i posar fi a la nostra dependència envers l’Estat espanyol i el seu sistema autonòmic, corrupte, espoliador i anticatalà.

Conseqüentment, des de la CUP fem una crida a tota la ciutadania de Mataró perquè participi i s’impliqui en la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el 20 de juny.

CUP Mataró


dimecres, 19 de maig de 2010

Avui fa 50 anys dels Fets del Palau de la Música

Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 19 de maig de 1960, durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall amb presència de ministres de Franco.

L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la Senyera, inicialment previst al programa. Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Puyol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó.

Avui recordem aquells fets escoltant El cant de la Senyera:



dilluns, 10 de maig de 2010

Alerta Catalunya!! El feixisme és viu...

La hiena feixista encara viu si, però disfressada d'ovella demòcrata. L'ultradretà Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya (PxC), envia un missatge demagògic i homòfob a la gent. Posant al poble de Catalunya contra els immigrants, utilitzant un discurs ple de mentides i difamacions el qual fa que l'ambient es caldegi cada vegada més. Sota una aparença de liberal demòcrata Josep Anglada fa discursos que recorden a la propaganda feixista dels anys 60 i 70, de l'Espanya "casposa", del crit a "Cristo Rey" i al "Viva el tio Paco". Veritablement es patètic que encara hi hagi gent així.
Voleu saber qui es realment Josep Anglada? Mireu el següent vídeo:




Increïble no? Doncs aquí teniu un dels seus discursos racistes:



Indignant... Aquests feixistes si que son "chusma".

dilluns, 3 de maig de 2010

Que la crisi la paguin els rics!!

A-anti-anticapitalistes, a-anti-anticapitalistes!!
Revolta anticapitalista a l'hotel de luxe Mandarin Oriental de Barcelona.


dilluns, 26 d’abril de 2010

La participació a les consultes ja supera en vots a ERC, PP, ICV i Ciutadans


Quan encara hi ha un 63% del total de població catalana que no ha pogut votar · El 20 de juny, nova onada de consultes · Barcelona, l’any vinent

Mig milió de catalans ja han expressat la seva opinió respecte la independència del país. Sumada la participació d’avui (uns 250.000 vots emesos*), la del 28 de febrer (61.232) i la del 13 de desembre de l’any passat (192.460), aquest mig milió de paperetes ja superen les 416.355 que va sumar ERC a les últimes eleccions al Parlament, les 316.222 del PP, les 282.693 d’ICV i les 89.840 de Ciutadans. Però aquesta participació a les consultes es basa només en un 37% de la població catalana que ha tingut dret a vot. La resta (63%), viu en municipis en què encara no s’hi ha celebrat consulta.


directe.cat

dimecres, 14 d’abril de 2010

Catalans: proclamo la República Catalana


Avui fa 79 anys de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, el 14 d'Abril de 1931. A dia d'avui sembla que em avançat molt poc doncs encara la monarquia borbònica ens governa i l'herència del franquisme(dins de la justícia i el govern) encara ens explota. Aquests volen que oblidem el passat i els fets de la Guerra Civil, com ho estan intentant amb el jutge Baltasar Garzón, i negant el dret a la llei de memòria històrica. Des d'aquí demano que no oblidem mai el passat, que fem examen de consciència i que avancem a allò que molta gent va donar la seva vida, a una República Catalana lliure i democràtica.

Via fora, Catalunya!


dissabte, 10 d’abril de 2010

TV3 suspèn l’emissió del reportatge “Monarquia o República?”

Terribas reconeix que encara no s’ha trobat l’emfocament correcte a la peça

TV3 ha suspès l'emissió del reportatge "Monarquia o República?"
amb la voluntat de donar-li un enfocament diferent, segons ha explicat Mònica Terribas, directora de la televisió pública catalana, en la sessió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en el Parlament.

Terribas ha explicat que el treball fet fins ara aplega entrevistes a personatges de gran valor com Gregorio Peces-Barba o Gabriel Cardona, i per això amb aquest material es buscarà donar un altre missatge al projecte, realitzat per Montse Armengou i Ricard Belis.

“Creiem que és legítim que la televisió pública faci aquest debat, però ara aquesta peça no respon als criteris necessaris perquè la gent pugui extreure el seu propi criteri sobre aquest tema”, ha reconegut Terribas. Però, ha deixat clar que no es renuncia al reportatge.


kaosenlared.net

Aquesta es la seva democràcia... STOP CENSURA.


dimecres, 24 de març de 2010

Movem fitxa!

Volem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya

La crisi colpeja de forma brutal a la societat catalana. El model de creixement basat en l’especulació immobiliària, la destrucció ambiental, els baixos salaris i l’endeutament s’ha ensorrat. Ens deixa un panorama de desolació, esquitxat d’escàndols de corrupció, que estan estretament lligats al model econòmic i social que s’ha afavorit. I la reforma estatutària ha culminat en un fracàs evident que mostra la necessitat de trencar amb l’actual marc constitucional.

Les polítiques de sortida de la crisi impulsades pel govern d’Entesa segueixen la lògica social-liberal imperant a tota la Unió Europea. Busquen que la paguem tots i totes i aprofundeixen l’actual model econòmic i les seves bases de destrucció social i ecològica. Després de dues legislatures, l’esquerra governant s’ha mostrat totalment sotmesa als dictats i als interessos empresarials i sense cap mena de projecte de societat alternatiu.

Per tot el territori han florit lluites i resistències, tot i que encara insuficients, contra unes polítiques al servei dels guanys empresarials i el benefici privat. Reforçar els moviments socials i reconstruir el teixit social és la base per a combatre l’actual model i frenar les polítiques que ens imposen.

Però la resistència social no és suficient. Ens cal també construir una alternativa en el terreny polític, lligada als moviments i les lluites socials, i que desafii als partits que avui monopolitzen la representació política. Hem d’obrir una esquerda en el sistema polític català.

Després de dues legislatures de govern d’Entesa, no podem romandre de braços creuats. Ja n’hi ha prou de quedar-se en l’abstenció resignada o de practicar la política del mal menor, que ens porta a un pou sense fons. Les eleccions no són el terreny ni més important, ni més favorable, per aquells i aquelles que volem canviar la societat, però sí un àmbit que cal disputar als partits tradicionals i als professionals de la política.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha plantejat la necessitat d’una candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ha anunciat la seva intenció de dirigir-se a les diferents organitzacions, col.lectius i activistes de l’esquerra catalana per estudiar les vies per fer emergir una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista i defensora del dret a l’autodeterminació a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el més sòlida i àmplia possible.

Les i les sotasignants, activistes de moviments socials, veïnals, sindicalistes, professors universitaris, artistes... recolzem a títol individual aquesta iniciativa i esperem que serveixi per fer emergir una veu crítica que sacsegi el panorama polític català i ajudi a canviar Catalunya de base.

Una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, per què no?




Revolta Global - Esquerra Anticapitalista

dimarts, 16 de març de 2010

La política del Departament i la nova selectivitat són un frau!

Si algú es pensava que Ernest Maragall i el seu equip de professionals s'haurien cansat d'ensorrar l'ensenyament públic estava força equivocat. Lluny de mostrar una voluntat d'enteniment i apropar-se a les súpliques de la comunitat educativa, l'executòria del Departament d'Educació ha estat un cúmul de despropòsits amb regust de revenja per les vagues convocades l'any passat.

El govern tripartit segueix capficat en carregar tots els mals de l'ensenyament sobre professorat i estudiants, al·legant que ambdós col·lectius han perdut la cultura de l'esforç i les seves reivindicacions són pur corporativisme immobilista.

Ni una sola reflexió al voltant de la responsabilitat de l'administració pública vers qüestions com la massificació de les aules, la reducció de l'oferta educativa, la manca de perspectives de renovació pedagògica en el currículum acadèmic, la segregació escolar... per contra Maragall ens deleix amb mesures bolet com el nou calendari escolar, el programa d'ensenyament ofimàtic o el nou Decret d'Autonomia de Centres. Tot sense cap mena de consens, mitjançant una política molt de moda en les administracions públiques mal anomenades progressistes: els fets consumats.

Ja fa gairebé set anys que el govern tripartit aterrà a la plaça Sant Jaume i la comunitat educativa frisava per un canvi en les polítiques d'ensenyament que havien caracteritzat la Generalitat pujolista, car els nous inquilins de Palau havien recolzat sempre les reivindicacions de professors i estudiants. Tanmateix ben aviat aquests anhels s'esvaïren ràpidament. El tripartit, primer amb el Pacte Nacional d'Educació com després amb la Llei d'Educació de Catalunya, deixà paleses que les seves intencions en matèria educativa giraven al voltant dels conceptes de concertació, segregació, jerarquització... El govern tripartit ha estat un frau des del primer dia i la gestió del Departament d'Educació n'és el cas paradigmàtic. L'arribada de les forces progressistes a la Generalitat havia estat conseqüència de la mobilització de gran part de la societat catalana, molts d'ells professionals de l'àmbit de l'ensenyament, descontents amb més de dues dècades de govern conservador. La sensació de frustració és general entre la comunitat educativa, perquè no eren pas pocs els que havien dipositat bones expectatives en aquest govern, i a l'hora de la veritat s'ha revelat com un executiu amb un procedir netament neoliberal amb àmplies concessions als sectors més conservadors. I això no té altre qualificatiu que el de frau.

Alhora no podem passar de llarg un tema que afectarà a desenes de milers d'estudiants catalans aquest proper més de juny: la nova selectivitat. Una reforma que s'ha presentat com a innovadora, però que en realitat només suposa un reforçament del que per nosaltres és una barrera acadèmica d'accés a la universitat, ja que la selectivitat guanya molt pes a l'hora d'establir les notes de tall. La introducció de la fase específica és presentada com a voluntària, però alhora serà determinant per garantir l'accés a l'ensenyament que es vol. A més a més aquells estudiants que havien satisfet la selectivitat en anys anteriors, ara es veuran obligats a matricular-se, és a dir pagar i realitzar, la fase específica, malgrat ja estar examinats d'aquestes matèries.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans veiem amb resignació com els diferents governs es rifen el nostre futur. Cada pocs anys tenim reformes educatives i cada cop en sortim més perjudicats. A cada nova reforma professors i estudiants hem trepitjat el carrer massivament com a resposta a la seva política de despropòsits. Ara no serà una excepció, perquè davant un panorama polític que mostra un rotund consens en matèria educativa, el que ens queda és la mobilització. La força que ens dóna la unitat d'acció a les aules ha de ser la nostra principal arma, perquè sense professors i estudiants no hi haurà reforma capaç de quallar. Davant del frau que suposa la política del Departament d'Educació i la nova selectivitat, el SEPC fem una crida a tots els estudiants a aturar les classes el proper dia 17 de març i prendre el carrer i demostrar que el combat estudiantil és ben viu.

Països Catalans, març de 2010

(SEPC)

dijous, 11 de març de 2010

Aprovada la llei de consultes que permetrà fer referèndums a Catalunya

El Parlament ha donat llum verda a la llei de consultes per via de referèndum amb els vots del tripartit. CiU hi ha votat en contra perquè la considera poc ambiciosa, mentre que la resta de grups de l'oposició també l'han rebutjada. La llei, un dels projectes estrella d'ERC, permetrà organitzar a Catalunya referèndums d'àmbit nacional i municipal. Això sí, la convocatòria de referèndums sobre competència de la Generalitat i els ajuntaments haurà de tenir l'autorització de l'Estat.


La nova llei, la primera que regula la convocatòria de referèndums que aprova un Parlament autonòmic, preveu que puguin ser convocats o bé pel govern català, o per dos grups parlamentaris o per una cinquena part dels diputats, o pel 10% dels municipis de Catalunya -95 municipis amb un mínim de 500.000 habitants-, o també per un 3% de la població catalana, mitjançant la recollida de firmes.

El text ha estat aprovat amb el suport de PSC, ERC i ICV-EUiA i els vots contraris dels grups de l'oposició (CiU, PPC i Grup Mixt) i permetrà promoure plebiscits sobre "qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat".

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que la llei és un pas imprescindible cap a l'autodeterminació i que suposa un enfortiment de la democràcia, que es dota d'un instrument de participació directa dels ciutadans. Ausàs ha assegurat que ha estat elaborada "amb tota la pulcritud" per adaptar-se a l'Estatut i a la Constitució, cosa que -segons ha dit- no és un impediment per avançar "cap al dret a decidir".

La diputada de CiU Dolors Batalla ha lamentat que la llei no reguli altres tipus de consultes, al marge dels referèndums. Des de Ciutadans, Albert Rivera ha carregat contra el president José Montilla.

3cat24

dimarts, 2 de març de 2010

"L’esquerra hegemònica és totalment inservible"

Necessitem una veu anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010.

Esther Vivas, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.




dilluns, 1 de març de 2010

28-F: alguns tenen por a la democràcia

El 28F ha estat una gran diada, una demostració de democràcia i de participació. Tot i que alguns posaran aigua al vi –fins i tot mitjans de comunicació i polítics del país- ha quedat clar que milers de persones han perdut la por a decidir, a dir que volen ser ciutadans de ple dret d’un país independent.

El 21% és un èxit indiscutible de participació si tenim en compte el silenci del president de la Generalitat i del mateix PSC que ha prohibit a la seva gent que vagi a votar, encara que sigui per votar ‘no’; o si tenim en compte el silenci dels anomenats grans mitjans de comunicació com La Vanguardia o El Periódico que després d’impulsar l’editorial conjunt en defensa de l’Estatut es mostren atemorits davant les consultes. Quina dignitat han de defensar els que s’apunten al joc brut en contra de les consultes?

També s’ha constatat la por de TV3, amb una actitud passiva prèvia a la consulta, evitant el debat sobre la independència i negant la informació per fomentar la participació. Això sí, aquest dimecres s’ha anunciat que Banda Ampla dedicarà el programa, a pilota passada, a les consultes. Esperem que, com a mínim, no facin sang i ho plantegin amb l’únic objectiu de criticar la participació.

Però qui també hauria de reflexionar sobre el moviment de les consultes és la classe política. Han d’adonar-se que el debat del dret a decidir ha d’entrar amb tota la força en les properes eleccions. Sense excuses i sense deixar-ho per a més endavant. No es pot tornar a decebre als ciutadans d’aquest país, ara toca unitat d’acció. Guanyi qui guanyi les properes eleccions, cal anar junts en nom dels milers de ciutadans que exigeixen un nou plantejament democràtic i participatiu que d’una vegada per totes ens permeti guanyar. I guanyar vol dir decidir nosaltres el nostre present i futur.

Escòcia avança en el camí cap a la independència. A Euskadi, malgrat Rubalcaba, les coses es mouen cap a fer política. No podem perdre aquesta oportunitat. Si la resposta de la classe política és dir que la independència és llunyana, anem malament perquè allò que hauria de ser llunyà és la política catalana com practicada com fins ara. No podem seguir creient les promeses de l’Estat espanyol. Ara ens toca guanyar i fer-ho de veritat, sense complexos perquè tenim poca cosa a perdre i molt a guanyar.

directe.cat

divendres, 19 de febrer de 2010

Independents sense sortir de la UE

Un estudi demostra que ni la Catalunya independent ni la resta d’Espanya no haurien de sol·licitar l’adhesió a la Unió com a nous socis

L’amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea és només un espantall. Així ho demostra un estudi d’Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, al qual ha tingut accés l’AVUI i que el Cercle d’Estudis Sobiranistes i Horitzó Europa presentaran avui. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc procés d’adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya. Davant del buit legal i l’absència de precedents, Abat afirma que “l’excepcionalisme pragmàtic” seria la clau que obriria a la Catalunya independent la porta a quedar-se a la UE, és a dir, que s’hauria de prendre una decisió política, ad hoc.

Ja fan bé, els pobles i ciutats que organitzen consultes independentistes, d’especificar a les butlletes de vot que el futur Estat català estaria “integrat a la UE”. I és que qualsevol document fundacional, com una declaració d’independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou Estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent. Des de l’inici, aconsella Abat, “qualsevol nova normativa catalana” ha de deixar clar que Catalunya “assumeix la supremacia del dret comunitari” i té una “voluntat de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals”. Hauria d’expressar també la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.

Tenen raó els que diuen que “Espanya es trenca”. Si Catalunya s’independitzés, la resta de l’Estat espanyol passaria a ser també un Estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l’escena internacional: és a dir, que els catalans també poden espantar els espanyols responent-los que la secessió els podria deixar fora de la UE. “Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l’actual regne d’Espanya en l’àmbit internacional, ja que aquestes successions sempre són negociades”, avisa Abat en l’estudi Catalunya independent en el si de la UE, que posa com a exemple les dissolucions de l’URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Avui, la presentació de l’informe
El mateix passaria amb Escòcia i la resta del Regne Unit, que tindrien el mateix estatus jurídic davant de la UE. “La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres”, defensa el primer ministre escocès, Alex Salmond. Avui, la seva exministra de Relacions Externes, Europa i Cultura Linda Fabiani participarà en la presentació de l’informe, com el president del Parlament, Ernest Benach, i els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB). També la Convenció de Viena, recorda l’estudi, preveu que si una regió s’independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat.

Catalunya i la nova Espanya s’haurien de sotmetre a la Cort d’Arbitratge europea, que repartiria els deures i els drets i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu. Mentre la UE sigui només cosa dels Estats, la millor manera d’estar representat és tenir-ne un de propi. Els finlandesos són només 5 milions d’habitants, però actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans. Els set eurodiputats que té Catalunya la situen al nivell de països com Eslovènia, amb 2 milions, o de Luxemburg, amb menys de 500.000.

A set milions i mig de catalans, apunta l’estudi, tampoc no se’ls poden negar, d’un dia per l’altre, els drets que ara tenen com a europeus: llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l’euro. Amb Catalunya exclosa de la UE, també la resta d’europeus es quedarien sense poder exercir aquests drets al Principat.

Avui.cat

divendres, 12 de febrer de 2010

Polítics...

Cada vegada més incompetents, cada vegada més corruptes... mentiders, lladres, demagògics i ara a sobre van de víctimes. A aquest pas l'abstenció arribara al 99% (contant l'1% d'índex d'error). Ara diuen que estan fatigats, els de dretes volen fer polítiques d'esquerres, els republicans exigeixen intervenció monàrquica, el món esta de cap per avall, el blanc es negre i el negre es blanc. Els socialistes porten dient desde fa mesos que la crisis s'està acabant, que sortirem de la recessió, bla bla bla...donant llargues!! La dreta "pepera" ara esta disposada a unir esforços amb el govern, això si criticant cada moviment d'aquest. No fa falta ser polític, filosof o economista per saber que alguna cosa va molt malament senyors. Començant desde adalt, pel sistema politic-econòmic, fins a la societat d'avui en dia que prefereix callar i esperar a veure que passa. Que fins que el bosc no es crema no comencem a apagar el foc. Jo sempre he dit que la política no tindria que ser un ofici, sinó un deure del poble: Ens interessaríem més pels problemes de la població, hi hauria un govern de ciutadans que de veritat els interessés arreglar alguna cosa, i no una colla de senyors que l'únic que volen es una cadira dins del govern i un sou desorbitat.

En fi només intento desfogarme.


Ciutadà Cremat d'una Societat Cremada.
Via fora, Catalunya!

divendres, 5 de febrer de 2010

28-F segona onada independentista

Un total de 77 municipis de 25 comarques organitzaran consultes sobre la independència de Catalunya el pròxim 28 de febrer. Uns 300.000 ciutadans estan cridats a les urnes. Aquesta és la segona gran onada de votacions després de la que va tenir lloc el 13 de desembre passat. Quan s'hagin fet, la meitat dels municipis de Catalunya hauran opinat sobre la independència
El Vendrell, al Baix Penedès; Molins de Rei, al Baix Llobregat; Palafrugell, al Baix Empordà; Vilassar de Mar, al Maresme; Palamós, al Baix Empordà; Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental, i Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, són alguns dels municipis que han convocat consultes.

A banda d'aquests, altres municipis, entre els quals Girona, tenen a l'agenda fer una tercera tanda de votacions el pròxim 25 d'abril. Hi ha una quarta ronda de consultes anunciada pel 20 de juny i que estarà molt centrada a l'àrea metropolitana de Barcelona. Encara no hi ha data per a la consulta que s'ha de realitzar a la capital catalana.

La coordinadora nacional ha explicat que si se sumen els municipis que ja han fet les votacions amb els que les faran el 28 de febrer i el 25 d'abril, el total correspon a la meitat dels municipis de tot Catalunya.

Un dels portaveus de la coordinadora, Uriel Beltran, ha assegurat que no definiran un determinat percentatge a partir del qual consideraran que la consulta ha estat un èxit i ha rebutjat que es facin comparacions amb les xifres dels referèndums institucionals.

Els motius: el cens és diferent. A les consultes s'inclouen els joves a partir dels 16 anys i els immigrants censats. Un segon punt és que els organitzadors no disposen de publicitat institucional ni d'espais gratuïts cedits en els mitjans de comunicació, ja que legalment no són vinculants. Una tercera diferència són els recursos econòmics. "Si algú ens dóna quatre milions d'euros, que és el pressupost que va tenir la Generalitat per al referèndum de la Constitució Europea, assumirem el repte de comparar la participació, però si no és així, doncs no", ha afegit Uriel Beltran.


3cat24

dilluns, 11 de gener de 2010

Tothom a colar-se!!


MANIFESTACIÓ A BARCELONA CONTRA LA PUJADA DE PREUS DEL TRANSPORT PÚBLIC

Lloc: Pl. Universitat, Barcelona

Dia: 30 de gener

Hora: 18.00h