diumenge, 27 de desembre de 2009

Segant arran als anys 70


"[...] quan algú amb imaginació va repartir fulls volants convocant la gent als voltants de l'Arc de Triomf a dos quarts de nou del vespre. Potser algun dels fulls volants va arribar a la comissaria: hi havia molt trànsit d'uniformes en previsió d'aldarulls, policia municipal, policia a cavall, policia armada a peu, cotxes de la policia armada i de la policia governativa. També hi havia molta gent passejant i curiosos als balcons, als portals i a les finestres. De cop, sense avís previ, van sonar unes notes musicals; alguns es paralitzaren, molts altres no s'immutaren, sobretot els agents, la majoria dels quals no identificaven la peça musical que es filtrava per algun lloc. Joan Colomines, membre del Front Nacional de Catalunya, formava part del primer grup, i un home gran en un dels portals també, se li escaparen algunes llàgrimes. Les notes de l'himne es perderen i sonà una veu masculina que cridà l'atenció de la gent en nom de Catalunya. Després, una veu femenina hi prengué el relleu: parlà de la gran veritat que és el sentiment català, de cada home i de cada dona que viu, comprèn i estima Catalunya. Tornà a sonar Els Segadors, era la segona vegada que s'escoltava en públic des de 1939; hi va haver còmiques corredises d'agents, havien de fer alguna cosa però no sabien contra qui, no sabien d'on sortien les veus i les notes, la gravació tornà a l'inici i, per tant, no es va aturar l'emoció i la satisfacció poc dissimulada dels passejants casuals. A la tercera ronda d'aquest bucle sonor, pum, la megafonia callà de cop: la policia havia entrat a l'habitació d'un hotel del carrer de Trafalgar on activistes del Front Nacional de Catalunya havien instal·lat el sistema de so."



"Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència."
Blai Manté. Editorial Base.