diumenge, 27 de desembre de 2009

Segant arran als anys 70


"[...] quan algú amb imaginació va repartir fulls volants convocant la gent als voltants de l'Arc de Triomf a dos quarts de nou del vespre. Potser algun dels fulls volants va arribar a la comissaria: hi havia molt trànsit d'uniformes en previsió d'aldarulls, policia municipal, policia a cavall, policia armada a peu, cotxes de la policia armada i de la policia governativa. També hi havia molta gent passejant i curiosos als balcons, als portals i a les finestres. De cop, sense avís previ, van sonar unes notes musicals; alguns es paralitzaren, molts altres no s'immutaren, sobretot els agents, la majoria dels quals no identificaven la peça musical que es filtrava per algun lloc. Joan Colomines, membre del Front Nacional de Catalunya, formava part del primer grup, i un home gran en un dels portals també, se li escaparen algunes llàgrimes. Les notes de l'himne es perderen i sonà una veu masculina que cridà l'atenció de la gent en nom de Catalunya. Després, una veu femenina hi prengué el relleu: parlà de la gran veritat que és el sentiment català, de cada home i de cada dona que viu, comprèn i estima Catalunya. Tornà a sonar Els Segadors, era la segona vegada que s'escoltava en públic des de 1939; hi va haver còmiques corredises d'agents, havien de fer alguna cosa però no sabien contra qui, no sabien d'on sortien les veus i les notes, la gravació tornà a l'inici i, per tant, no es va aturar l'emoció i la satisfacció poc dissimulada dels passejants casuals. A la tercera ronda d'aquest bucle sonor, pum, la megafonia callà de cop: la policia havia entrat a l'habitació d'un hotel del carrer de Trafalgar on activistes del Front Nacional de Catalunya havien instal·lat el sistema de so."



"Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència."
Blai Manté. Editorial Base.


divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal Catalans!!

Us desitjo un Bon Nadal i un Feliç Any 2010, recordant que avui es el 76è aniversari de la mort de Francesc Macià. Lluitem plegats pel somni d'aquest gran home que ho va donar tot per la seva terra. L'Avi a estat sempre la meva inspiració dins d'aquest bloc i també la meva inspiració política, social i espiritual.

Bones festes a tothom!
Via fora, Catalunya!

dissabte, 19 de desembre de 2009

24-D boicot al discurs nadalenc del rei


Un rei fill de la dictadura, que té por d'una democràcia que el pugui deixar sense el seu tro de “bon vivant”, que xucla el resultat dels nostres esforços apropiant-se dels nostres impostos. Un rei que ens lliga peus i mans per a continuar en la llei del “atado y bien atado”.

Entre els que veuen l’obra del dimoni en l’Estatut, les consultes, l’autogovern i el dret a decidir estan aquells que van beneir aquest monarca. Un sobirà que va presidir consells de ministres franquistes, en el seu camí del propi profit, imposant la seva dinastia als descendents d’aquells que van fer fora democràticament el seu avi Alfonso i van lluitar contra el feixisme.

No és casualitat que la mateixa setmana de les consultes per a la independència el petit dels borbons es passegés per Girona com el senyor que dona una ullada als seus dominis. Cap rei no vol que es trenqui el seu regne, així doncs, és aquesta monarquia un obstacle per a les aspiracions dels pobles de l’Estat espanyol. Els hem de fer saber que no els volem, per això animem a tothom a participar a una gran xiulada a l’hora del seu discurs nadalenc, per sumar-nos a iniciatives similars, que des de diferents sensibilitats han estat convocades arreu de l’estat.

Tots els antimonàrquics a fer soroll contra una corona franquista.

FORA ELS BORBONS!!!



kaosenlared.net

divendres, 18 de desembre de 2009

Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència.

La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.

Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentarà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.

Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.



Presentació del llibre Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència:

Dimecres, 23 de desembre
a 2/4 de 8 del vespre
a la Taverna Atzucac
[El Carreró, 31 - Plaça de l'Ajuntament - Mataró]

Hi intervindran:
Carles Garcia (FAC)
Joan Jubany (CUP)
Albert Calls (periodista)
Blai Manté (autor)

Ho organitzen Editorial Base i el Casal Fèlix Cucurull, amb la col·laboració de la Taverna Atzucac.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Sí, volem i podem


Si Arenys de Munt va iniciar el camí cap a la independència, el 13-D consolida un abans i un després del moviment per l'alliberament nacional. Ningú pot desmerèixer -excepte ZP i els seus- un moviment que, sense suport institucional, ha dut a les urnes milers de ciutadans de tots els orígens i condicions.

El moviment de les consultes ha guanyat la batalla de les idees. La guerra encara no, però amb les consultes la ciutadania ha posat contra les cordes el Govern espanyol, els seus partits polítics i la mateixa classe política catalana. Així, el 13-D ha canviat ja bona part dels objectius polítics dels partits catalans per les properes eleccions generals.


Ahir mateix el President d'ERC, Joan Puigcercós, posava com a condició per un acord de govern una consulta vinculant la propera legislatura. Per la seva banda Felip Puig (CDC) proclamava, des de Vic, que el seu partit no tenia límits en ambició nacional, i Unió Democràtica canviava el seu discurs i recolzava amb més èmfasi les consultes. Fins i tot el PSC, malgrat la seva oposició a les consultes, afirmava que segons quina fos la participació caldria tenir-ne en compte els resultats.


Res serà igual a partir d'aquest dilluns 14. Els dirigents polítics hauran de canviar les seves estratègies i donar resposta a les demandes ciutadanes, ja que la mobilització del 13-D significa un clar pas endavant clar vers la sobirania nacional i tindrà un efecte decisiu en les properes eleccions nacionals.


A l'Estat, el PP ja ha reconegut el valor polític de les consultes d'aquest cap de setmana, i també el PSOE és conscient del significat polític d'aquests milers de ciutadans votant independència, malgrat que públicament se n'amaguin.

Com diu la dita, "si volem, podem", ja que només depenem de nosaltres mateixos, de la nostra voluntat i de la nostra ambició nacional. Els 'amics' de sempre podran dir el que vulguin, que si poca participació, que si poc valor, però saben que el 13-D no és cap broma, ans el contrari, és l'inici d'un nou camí que no tindrà aturador si així ho volem i els dirigents polítics del nostre país no s'arronsen.


directe!cat

dissabte, 12 de desembre de 2009

13-D, la independència és l’únic camí


Arenys de Munt ha marcat una abans i un després en la lluita per les llibertats nacionals dels catalans i les catalanes. Per primer cop, després de 300 anys d’ocupació militar i espoliació econòmica, diferents focus arreu dels Països Catalans manifestaran la seva voluntat de continuar existint i d’existir com a poble lliure, desempallegat finalment de la dominació espanyola que ens condemna a la desaparició lenta, que destrueix el nostre territori, empobreix les nostres condicions de vida i pretén anorrear-nos com a identitat col·lectiva de catalanes i catalans que volem continuar sent. El 13-D implicarà un abans i un després en la lluita per la llibertat col·lectiva que per a nosaltres només té un camí: la independència nacional dels Països Catalans.


Encara que al nostre municipi no celebri un referèndum hem de donar suport aquells que si ho fan i una de les accions podria ser penjar l’emblema per excel•lència de qualsevol país, la seva bandera.

Així que catalans i catalanes d’arreu dels Països Catalans, us animo i us demano que demà 13 de desembre del 2009 coincidint amb els referèndums d’independència de més de 160 municipis de Catalunya pengem les nostres senyeres i estelades als balcons de casa, per fer encara més especial aquesta fita històrica, per fer país.


Via fora, Catalunya!

dimecres, 9 de desembre de 2009

Aminatu Haidar


Espanya mai assumeix les seves responsabilitats: malgrat ser la potència colonitzadora, a finals dels setanta va deixar abandonats a la seva sort i a la solidaritat internacional el territori i els habitants del Sàhara. A més, tot i marxar, durant tots aquest anys l'Estat ha fet el contrari del que el dret internacional preveu, i sense immutar-se ha permès la mort lenta de tot un poble, abandonant-lo a la dictadura marroquina.

Aminatu Haidar, la líder i activista sahrauí, ha carregat a la consciencia d'Espanya el trist paper de tots aquests anys. El joc de voler acontentar el regne del Marroc per poder mantenir uns anys més les colònies de Ceuta i Melilla ha comportat la traïció a la República del Sàhara i un ridícul històric entre la comunitat internacional, on les metròpolis sempre han tingut cura de les excolònies.


La fermesa d'Aminatu Haidar i els seus plantejaments de radicalitat democràtica han posat contra les cordes el Govern espanyol. A pocs dies de la Presidència Espanyola de l’Unió Europea, Rodríguez Zapatero es troba amb una bomba entre les mans, d'aquí les presses del ministre Moratinos per pactar una resolució de consens. Una resolució que no fa cap referència al dret d'autodeterminació, un tema tabú pel Govern espanyol.


Espanya té un greu problema de credibilitat: la manca de capacitat de resposta als canvis internacionals li comença a passar factura, el no-reconeixement d'alguns països nous com Kosovo és una mostra d'aquesta situació. L'actitud amb el Sàhara és de pura vergonya, i la manca de capacitat per acceptar les realitats nacionals catalana, basca o gallega demostren intolerància i sectarisme.


La fermesa, la valentia d’Aminatu Haidar i la seva lluita pels drets del poble sahrauí han tret els colors al Govern espanyol, ha tornat a posar al punt de mira internacional el drama que viuen milers de refugiats per culpa de la dictadura marroquina, amb la complicitat espanyola arran d'haver defugit durant anys de les responsabilitats vers el procés de descolonització.

Mai com ara una actitud heroica com la d'Aminatu Haidar ha posat contra les cordes al poderós Govern espanyol. Les reivindicacions d'Aminatu són un exemple pel nostre país, immers en la celebració de les consultes populars per la independència, el nostre propi procés de descolonització. Només depenem de nosaltres per aconseguir les fites proposades. En democràcia les urnes són decisives, per això els espanyols d'un signe o d'un altre no volen les consultes: uns ho diuen a la cara i altres ho canalitzen boicotejant la festa de la democràcia.

directe!cat

divendres, 4 de desembre de 2009

No a la Constitució espanyola, Sí a la independència

Avui 4 de desembre a les 18.45 h.- a davant de l'Ajuntament de Mataró, amb el lema "No a la Constitució espanyola. Sí a la Independència", la CUP organitzarà una concentració en suport a les consultes independentistes i de rebuig a la a la celebració de l'acte institucional en motiu de la Constitució espanyola que organitza el consistori.

Diem no a la Constitució espanyola per dos motius: primer, perquè fou redactada i votada amb la por a les armes dels feixistes; i segon, perquè nega el dret a l'autodeterminació i l'existència de la Nació catalana.

La celebració insititucional es va fixar en el Ple del 8 de novembre de 2007, quan el PP va aconseguir aprovar una resolució conjunta amb el PSC-PSOE, perquè cada any se celebri un acte en ocasió del dia de la Constitució espanyola (6 de desembre).

Ja aleshores la CUP va ser l'única formació política que va plantar cara als espanyolistes i va proposar una resolució alternativa a favor de la celebració d'una diada per la llibertat dels pobles i el dret a l'autodeterminació.


Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

dijous, 3 de desembre de 2009

Sí a la independència

Una macroenquesta de la UOC a 2.614 persones revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig, de l'Institut DYM, es va fer immediatament després del 13-S.

Avui.cat