dilluns, 30 de novembre de 2009

Més de 3.000 persones fan un acte de força en l'inici de la campanya de les consultes


Amb un acte de força. La Coordinadora de la Consulta per la Independència va obrir així la campanya dels referèndums del dia 13 de desembre, en un intent de mobilitzar els ciutadans perquè vagin a votar en els més de 161 municipis en què s'obriran les urnes. Unes 3.500 persones, segons els organitzadors, es van aplegar ahir al Fòrum de Barcelona per solemnitzar el tret de sortida a la primera onada de consultes, que s'allargaran fins al 28 de febrer i al 25 d'abril. En el seu paper de mestre de cerimònies, el periodista Miquel Calçada va reivindicar la validesa «simbòlica» dels referèndums promoguts per la societat civil en el context que viu el país. L'Estatut que analitza el Tribunal Constitucional, va advertir, és «l'últim intent de buscar l'encaix amb Espanya».

Els organitzadors de les consultes són conscients que només una elevada abstenció podria aigualir la jornada electoral del dia 13. Per evitar que aquesta proliferi, han engegat una campanya informativa en els 161 municipis on se celebrarà la votació. L'acte d'ahir va ser-ne el tret de sortida, i també una presa de pols fonamental sobre el grau de mobilització que s'ha generat a l'estela de la consulta d'Arenys de Munt. I l'auditori es va omplir a vessar, amb més de 3.000 persones –segons els organitzadors– vingudes d'arreu del territori.

Després d'un matí de treball en comissions, Calçada va obrir l'acte subratllant la conjuntura en què tindran lloc les consultes. El periodista va situar l'Estatut, pendent d'una imminent sentència del TC, com «l'últim intent de buscar l'encaix amb Espanya». I va carregar amb duresa contra l'editorial conjunt consensuat per dotze diaris catalans en defensa de la carta catalana. Per a Calzada, el text és un «prec desesperat» per conservar la via autonomista. «La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència», va proclamar. El filòsof Josep-Maria Terricabras va al·legar que el que «realment molesta» és el dret del poble català «a opinar» sense necessitat de demanar «permís a ningú». Terricabras va reptar els que neguen que existeixi una majoria favorable a la creació d'un estat català a comprovar-ho amb un referèndum nacional. «Quan pugui parlar el poble no tinc cap dubte que es decidirà per l'opció millor, la que nosaltres proposem: la independència», va defensar.

Per amanir el rosari d'intervencions de representants d'entitats municipals que organitzen consultes, Francesc Ribera (Titot) va interpretar País petit i un cor dirigit per Jordi Llovet, El cant de la senyera. L'actor Lluís Canut va recitar el poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol. A la fila zero, seien junts l'actor Joel Joan, l'economista Elisenda Paluzie i l'escriptor Víctor Alexandre, entre altres persones conegudes. L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també va prendre la paraula. «És l'hora de dir prou al menyspreu i a l'escarni», va sentenciar. Móra va defensar la necessitat que el Parlament acabi proclamant la independència «amb vot secret, si fa falta, o recollint les 500.000 signatures per iniciar el procés si és precís». Un altre alcalde, el del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, va fer una crida a fer pinya entorn de les consultes. Ramon Vilalta va reivindicar la unitat «pel dret a decidir, per dignitat, per l'estat que se'ns acosta».


El Punt