dissabte, 31 d’octubre de 2009

Salvem la castanyada

Fa 20 anys, per molta gent, el dia 31 d'Octubre, no era més que la vigilia d’un dia festiu, el dia de Tots Sants. Però des de fa uns anys, per molts, la nit del dia 31, es la nit de Halloween. Una nova tradició importada dels Estats Units , que s’està imposant a tot l’estat. Però el pitjor de tot, es que a Catalunya, Hallowen, està fent oblidar a la nostra Castanyada. Una festa on ens reunim a menjar castanyes, moniatos i panallets, amb la família i els amics, abans de sortir de festa.

Tradició, que des de fa uns anys, està sent substituïda per la festa americana. No només les televisions ens bombardegen amb pel·lícules de por la nit del 31, les discoteques, que com es lògic agafen la festa més "guay" (per guanyar més calers), no celebren la “Castanyada”, fan festes de Halloween, com si fos lo més normal del món!

Per això, des d'aquest blog, demano a tothom que lluiti per no perdre aquesta festa! La nostra festa propia i no la festa del capitalisme americà! No ens deixem portar per el "truco o trato"

Lluitem contra l'imposició cultural del capital!

Visca la Castanyada i Visca Catalunya!

dijous, 29 d’octubre de 2009

Corrupció política-mental ara i sempre

Malaya, Gürtel, Pretòria... cada vegada es veuen més casos de corrupció. Però algú dubtava que no existisin tals corruptes? Des de sempre durant tota la història hi han hagut casos com aquests, clar que abans era molt normal quan un rei, dictador o emperador ho feia, i quan va florir la "llibertat" i "democracia" aquest sentiment corrupte dons va passar a la política burgesa i mentre ens deixessin en pau ells podien fer el que vulgueren amb els nostres impostos. Capitalistes o Comunistes, de Dretes o d'Esquerres això no importa mentre hi hagin diners els ideals no conten i mentre els votants enganyats donen suport dons més corruptes poden ser. La política avui en dia, com ja sabem, la dirigeix el Capital, l'Euro i el Dolar s'han posat el mantell i la corona i a regnar indefinidament s'ha dit. Som conscients però no hi fem res, mentre tinguem alguna cosa que enduren's a la boca i no ens treguin les nostres comoditats no mourem ni un dit. I per què? Dons perquè la gent del carrer s'ha cansat, no li interessa ni la política ni res (francament la política en si ja es decepcionant), però als polítics ja els hi va bé, que pensem poc, que no expressem els nostres pensaments ni les nostres idees, total ells tenen un index de votants que sempre els votaran i viuran molt bé amb els seus sous triplicats. I nosaltres ja tenim la "tele" per expressar el que pensem no?Que podem fer contra tal força de repressió mental? Dons la veritat, votant a diferents partits amb polítiques semblants no canviarà mai res. La idea seria canviar el sistema polític-econòmic, però com si el poder per fer-ho son els propis corruptes? Ara ens venen aquestes preguntes perquè durant anys no em volgut fer res, votàvem sense saber a qui votàvem, un nom i quatre promeses que mai es complirien ens donaven forces per aixecar-nos del sofà i anar a llençar un paper que ficava: "delego la sobirania nacional als polítics". I ara ni això, simplement ni ens aixequem del sofà.
Poble de Catalunya tenim molta part de culpa per això desperta d'aquesta realitat mental on ens han ficat! Aixecat del sofà que es el món en el que vius, apaga la televisió i surt al carrer a exigir lo que es teu! El nostre dret de pensar lliurement. La Sobirania Nacional es de tot el poble no d'una part del poble. Ara i més que mai alçat contra els polítics botiflers!

Via fora, catalans!
Via fora, Catalunya!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Solidaritat amb els pagesos de Reus



Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Joan Saura dimisió!
Prou brutalitat policial!

dijous, 22 d’octubre de 2009

Via fora, Catalunya!

Començo aquest blog perquè moralment necessito exposar les meves idees i crítiques d'una realitat en la que vivim. Una realitat en la que tot un poble viu des de fa temps sota el jou d'un altre poble, i aquesta idea comuna no ha canviat durant els segles. Una idea de llibertat, de solidaritat, de lluita i alliberament. Una idea que mai ningú, per molt que passi el temps, podrà fer desaparèixer. Junts podem fer d'una idea un somni, i d'un somni una realitat millor.

Per això i com va dir l'Avi: "Us crido amb el mateix crit històric que ens recorda les nostres antigues victòries nacionals[...]"

Via fora, catalans!
Via fora, Catalunya!