diumenge, 27 de desembre de 2009

Segant arran als anys 70


"[...] quan algú amb imaginació va repartir fulls volants convocant la gent als voltants de l'Arc de Triomf a dos quarts de nou del vespre. Potser algun dels fulls volants va arribar a la comissaria: hi havia molt trànsit d'uniformes en previsió d'aldarulls, policia municipal, policia a cavall, policia armada a peu, cotxes de la policia armada i de la policia governativa. També hi havia molta gent passejant i curiosos als balcons, als portals i a les finestres. De cop, sense avís previ, van sonar unes notes musicals; alguns es paralitzaren, molts altres no s'immutaren, sobretot els agents, la majoria dels quals no identificaven la peça musical que es filtrava per algun lloc. Joan Colomines, membre del Front Nacional de Catalunya, formava part del primer grup, i un home gran en un dels portals també, se li escaparen algunes llàgrimes. Les notes de l'himne es perderen i sonà una veu masculina que cridà l'atenció de la gent en nom de Catalunya. Després, una veu femenina hi prengué el relleu: parlà de la gran veritat que és el sentiment català, de cada home i de cada dona que viu, comprèn i estima Catalunya. Tornà a sonar Els Segadors, era la segona vegada que s'escoltava en públic des de 1939; hi va haver còmiques corredises d'agents, havien de fer alguna cosa però no sabien contra qui, no sabien d'on sortien les veus i les notes, la gravació tornà a l'inici i, per tant, no es va aturar l'emoció i la satisfacció poc dissimulada dels passejants casuals. A la tercera ronda d'aquest bucle sonor, pum, la megafonia callà de cop: la policia havia entrat a l'habitació d'un hotel del carrer de Trafalgar on activistes del Front Nacional de Catalunya havien instal·lat el sistema de so."



"Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència."
Blai Manté. Editorial Base.


divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal Catalans!!

Us desitjo un Bon Nadal i un Feliç Any 2010, recordant que avui es el 76è aniversari de la mort de Francesc Macià. Lluitem plegats pel somni d'aquest gran home que ho va donar tot per la seva terra. L'Avi a estat sempre la meva inspiració dins d'aquest bloc i també la meva inspiració política, social i espiritual.

Bones festes a tothom!
Via fora, Catalunya!

dissabte, 19 de desembre de 2009

24-D boicot al discurs nadalenc del rei


Un rei fill de la dictadura, que té por d'una democràcia que el pugui deixar sense el seu tro de “bon vivant”, que xucla el resultat dels nostres esforços apropiant-se dels nostres impostos. Un rei que ens lliga peus i mans per a continuar en la llei del “atado y bien atado”.

Entre els que veuen l’obra del dimoni en l’Estatut, les consultes, l’autogovern i el dret a decidir estan aquells que van beneir aquest monarca. Un sobirà que va presidir consells de ministres franquistes, en el seu camí del propi profit, imposant la seva dinastia als descendents d’aquells que van fer fora democràticament el seu avi Alfonso i van lluitar contra el feixisme.

No és casualitat que la mateixa setmana de les consultes per a la independència el petit dels borbons es passegés per Girona com el senyor que dona una ullada als seus dominis. Cap rei no vol que es trenqui el seu regne, així doncs, és aquesta monarquia un obstacle per a les aspiracions dels pobles de l’Estat espanyol. Els hem de fer saber que no els volem, per això animem a tothom a participar a una gran xiulada a l’hora del seu discurs nadalenc, per sumar-nos a iniciatives similars, que des de diferents sensibilitats han estat convocades arreu de l’estat.

Tots els antimonàrquics a fer soroll contra una corona franquista.

FORA ELS BORBONS!!!



kaosenlared.net

divendres, 18 de desembre de 2009

Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència.

La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.

Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentarà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.

Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.



Presentació del llibre Front d'Alliberament Català. Sabotatges per la independència:

Dimecres, 23 de desembre
a 2/4 de 8 del vespre
a la Taverna Atzucac
[El Carreró, 31 - Plaça de l'Ajuntament - Mataró]

Hi intervindran:
Carles Garcia (FAC)
Joan Jubany (CUP)
Albert Calls (periodista)
Blai Manté (autor)

Ho organitzen Editorial Base i el Casal Fèlix Cucurull, amb la col·laboració de la Taverna Atzucac.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Sí, volem i podem


Si Arenys de Munt va iniciar el camí cap a la independència, el 13-D consolida un abans i un després del moviment per l'alliberament nacional. Ningú pot desmerèixer -excepte ZP i els seus- un moviment que, sense suport institucional, ha dut a les urnes milers de ciutadans de tots els orígens i condicions.

El moviment de les consultes ha guanyat la batalla de les idees. La guerra encara no, però amb les consultes la ciutadania ha posat contra les cordes el Govern espanyol, els seus partits polítics i la mateixa classe política catalana. Així, el 13-D ha canviat ja bona part dels objectius polítics dels partits catalans per les properes eleccions generals.


Ahir mateix el President d'ERC, Joan Puigcercós, posava com a condició per un acord de govern una consulta vinculant la propera legislatura. Per la seva banda Felip Puig (CDC) proclamava, des de Vic, que el seu partit no tenia límits en ambició nacional, i Unió Democràtica canviava el seu discurs i recolzava amb més èmfasi les consultes. Fins i tot el PSC, malgrat la seva oposició a les consultes, afirmava que segons quina fos la participació caldria tenir-ne en compte els resultats.


Res serà igual a partir d'aquest dilluns 14. Els dirigents polítics hauran de canviar les seves estratègies i donar resposta a les demandes ciutadanes, ja que la mobilització del 13-D significa un clar pas endavant clar vers la sobirania nacional i tindrà un efecte decisiu en les properes eleccions nacionals.


A l'Estat, el PP ja ha reconegut el valor polític de les consultes d'aquest cap de setmana, i també el PSOE és conscient del significat polític d'aquests milers de ciutadans votant independència, malgrat que públicament se n'amaguin.

Com diu la dita, "si volem, podem", ja que només depenem de nosaltres mateixos, de la nostra voluntat i de la nostra ambició nacional. Els 'amics' de sempre podran dir el que vulguin, que si poca participació, que si poc valor, però saben que el 13-D no és cap broma, ans el contrari, és l'inici d'un nou camí que no tindrà aturador si així ho volem i els dirigents polítics del nostre país no s'arronsen.


directe!cat

dissabte, 12 de desembre de 2009

13-D, la independència és l’únic camí


Arenys de Munt ha marcat una abans i un després en la lluita per les llibertats nacionals dels catalans i les catalanes. Per primer cop, després de 300 anys d’ocupació militar i espoliació econòmica, diferents focus arreu dels Països Catalans manifestaran la seva voluntat de continuar existint i d’existir com a poble lliure, desempallegat finalment de la dominació espanyola que ens condemna a la desaparició lenta, que destrueix el nostre territori, empobreix les nostres condicions de vida i pretén anorrear-nos com a identitat col·lectiva de catalanes i catalans que volem continuar sent. El 13-D implicarà un abans i un després en la lluita per la llibertat col·lectiva que per a nosaltres només té un camí: la independència nacional dels Països Catalans.


Encara que al nostre municipi no celebri un referèndum hem de donar suport aquells que si ho fan i una de les accions podria ser penjar l’emblema per excel•lència de qualsevol país, la seva bandera.

Així que catalans i catalanes d’arreu dels Països Catalans, us animo i us demano que demà 13 de desembre del 2009 coincidint amb els referèndums d’independència de més de 160 municipis de Catalunya pengem les nostres senyeres i estelades als balcons de casa, per fer encara més especial aquesta fita històrica, per fer país.


Via fora, Catalunya!

dimecres, 9 de desembre de 2009

Aminatu Haidar


Espanya mai assumeix les seves responsabilitats: malgrat ser la potència colonitzadora, a finals dels setanta va deixar abandonats a la seva sort i a la solidaritat internacional el territori i els habitants del Sàhara. A més, tot i marxar, durant tots aquest anys l'Estat ha fet el contrari del que el dret internacional preveu, i sense immutar-se ha permès la mort lenta de tot un poble, abandonant-lo a la dictadura marroquina.

Aminatu Haidar, la líder i activista sahrauí, ha carregat a la consciencia d'Espanya el trist paper de tots aquests anys. El joc de voler acontentar el regne del Marroc per poder mantenir uns anys més les colònies de Ceuta i Melilla ha comportat la traïció a la República del Sàhara i un ridícul històric entre la comunitat internacional, on les metròpolis sempre han tingut cura de les excolònies.


La fermesa d'Aminatu Haidar i els seus plantejaments de radicalitat democràtica han posat contra les cordes el Govern espanyol. A pocs dies de la Presidència Espanyola de l’Unió Europea, Rodríguez Zapatero es troba amb una bomba entre les mans, d'aquí les presses del ministre Moratinos per pactar una resolució de consens. Una resolució que no fa cap referència al dret d'autodeterminació, un tema tabú pel Govern espanyol.


Espanya té un greu problema de credibilitat: la manca de capacitat de resposta als canvis internacionals li comença a passar factura, el no-reconeixement d'alguns països nous com Kosovo és una mostra d'aquesta situació. L'actitud amb el Sàhara és de pura vergonya, i la manca de capacitat per acceptar les realitats nacionals catalana, basca o gallega demostren intolerància i sectarisme.


La fermesa, la valentia d’Aminatu Haidar i la seva lluita pels drets del poble sahrauí han tret els colors al Govern espanyol, ha tornat a posar al punt de mira internacional el drama que viuen milers de refugiats per culpa de la dictadura marroquina, amb la complicitat espanyola arran d'haver defugit durant anys de les responsabilitats vers el procés de descolonització.

Mai com ara una actitud heroica com la d'Aminatu Haidar ha posat contra les cordes al poderós Govern espanyol. Les reivindicacions d'Aminatu són un exemple pel nostre país, immers en la celebració de les consultes populars per la independència, el nostre propi procés de descolonització. Només depenem de nosaltres per aconseguir les fites proposades. En democràcia les urnes són decisives, per això els espanyols d'un signe o d'un altre no volen les consultes: uns ho diuen a la cara i altres ho canalitzen boicotejant la festa de la democràcia.

directe!cat

divendres, 4 de desembre de 2009

No a la Constitució espanyola, Sí a la independència

Avui 4 de desembre a les 18.45 h.- a davant de l'Ajuntament de Mataró, amb el lema "No a la Constitució espanyola. Sí a la Independència", la CUP organitzarà una concentració en suport a les consultes independentistes i de rebuig a la a la celebració de l'acte institucional en motiu de la Constitució espanyola que organitza el consistori.

Diem no a la Constitució espanyola per dos motius: primer, perquè fou redactada i votada amb la por a les armes dels feixistes; i segon, perquè nega el dret a l'autodeterminació i l'existència de la Nació catalana.

La celebració insititucional es va fixar en el Ple del 8 de novembre de 2007, quan el PP va aconseguir aprovar una resolució conjunta amb el PSC-PSOE, perquè cada any se celebri un acte en ocasió del dia de la Constitució espanyola (6 de desembre).

Ja aleshores la CUP va ser l'única formació política que va plantar cara als espanyolistes i va proposar una resolució alternativa a favor de la celebració d'una diada per la llibertat dels pobles i el dret a l'autodeterminació.


Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

dijous, 3 de desembre de 2009

Sí a la independència

Una macroenquesta de la UOC a 2.614 persones revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig, de l'Institut DYM, es va fer immediatament després del 13-S.

Avui.cat

dilluns, 30 de novembre de 2009

Més de 3.000 persones fan un acte de força en l'inici de la campanya de les consultes


Amb un acte de força. La Coordinadora de la Consulta per la Independència va obrir així la campanya dels referèndums del dia 13 de desembre, en un intent de mobilitzar els ciutadans perquè vagin a votar en els més de 161 municipis en què s'obriran les urnes. Unes 3.500 persones, segons els organitzadors, es van aplegar ahir al Fòrum de Barcelona per solemnitzar el tret de sortida a la primera onada de consultes, que s'allargaran fins al 28 de febrer i al 25 d'abril. En el seu paper de mestre de cerimònies, el periodista Miquel Calçada va reivindicar la validesa «simbòlica» dels referèndums promoguts per la societat civil en el context que viu el país. L'Estatut que analitza el Tribunal Constitucional, va advertir, és «l'últim intent de buscar l'encaix amb Espanya».

Els organitzadors de les consultes són conscients que només una elevada abstenció podria aigualir la jornada electoral del dia 13. Per evitar que aquesta proliferi, han engegat una campanya informativa en els 161 municipis on se celebrarà la votació. L'acte d'ahir va ser-ne el tret de sortida, i també una presa de pols fonamental sobre el grau de mobilització que s'ha generat a l'estela de la consulta d'Arenys de Munt. I l'auditori es va omplir a vessar, amb més de 3.000 persones –segons els organitzadors– vingudes d'arreu del territori.

Després d'un matí de treball en comissions, Calçada va obrir l'acte subratllant la conjuntura en què tindran lloc les consultes. El periodista va situar l'Estatut, pendent d'una imminent sentència del TC, com «l'últim intent de buscar l'encaix amb Espanya». I va carregar amb duresa contra l'editorial conjunt consensuat per dotze diaris catalans en defensa de la carta catalana. Per a Calzada, el text és un «prec desesperat» per conservar la via autonomista. «La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència», va proclamar. El filòsof Josep-Maria Terricabras va al·legar que el que «realment molesta» és el dret del poble català «a opinar» sense necessitat de demanar «permís a ningú». Terricabras va reptar els que neguen que existeixi una majoria favorable a la creació d'un estat català a comprovar-ho amb un referèndum nacional. «Quan pugui parlar el poble no tinc cap dubte que es decidirà per l'opció millor, la que nosaltres proposem: la independència», va defensar.

Per amanir el rosari d'intervencions de representants d'entitats municipals que organitzen consultes, Francesc Ribera (Titot) va interpretar País petit i un cor dirigit per Jordi Llovet, El cant de la senyera. L'actor Lluís Canut va recitar el poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol. A la fila zero, seien junts l'actor Joel Joan, l'economista Elisenda Paluzie i l'escriptor Víctor Alexandre, entre altres persones conegudes. L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també va prendre la paraula. «És l'hora de dir prou al menyspreu i a l'escarni», va sentenciar. Móra va defensar la necessitat que el Parlament acabi proclamant la independència «amb vot secret, si fa falta, o recollint les 500.000 signatures per iniciar el procés si és precís». Un altre alcalde, el del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, va fer una crida a fer pinya entorn de les consultes. Ramon Vilalta va reivindicar la unitat «pel dret a decidir, per dignitat, per l'estat que se'ns acosta».


El Punt

divendres, 27 de novembre de 2009

L'alçament solidari i digne de Catalunya

L'Alçament

"Solidaritat és la terra, ho sents? és la terra que s'alça en els seus homes. No has sentit mai dir alló de: "si tal cosa succeés, fins les pedres s'alçarien"? Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se; i ho crida en tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos, ciutadans, blancs i negres, rics i pobres. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits ni res més sobre d'ella que un gran afany d'acallar-la, i satisfer-la, perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà o carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric, d'una millor manera que abans: de la única manera en què un home pot ésser ben bé lo que sia: així és, en conformitat a la naturalesa que la terra mateixa li donava."

Joan Maragall. La Veu de Catalunya, 1907.



La Dignitat de Catalunya


"Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."

Editorial Conjunta, 2009.

dijous, 26 de novembre de 2009

La Dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.


Avanç o retrocés


La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.


No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).


Els pactes obliguen


L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.


Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana


Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.



Des d'aquest bloc vui donar el meu suport total a la iniciativa dels diaris escrits de Catalunya que a través d'una editorial conjunta han expresat la voluntat de la ciutadania i la voluntat del nostre país.

Via fora, Catalunya!

dilluns, 23 de novembre de 2009

Estatut de Catalunya R.I.P.

Catalans...Catalanes...l'Estatut...a...MORT...

Doncs si, una filtració es publicava ahir al diari El País on el Tribunal Constitucional sentenciava l'Estatut de Catalunya. El nostre "estimat" President Montilla alertava que "retallar l'Estatut posaria en perill la Constitució i amenaçaria l'estat autonómic".

Mirem primer la trista, intensa i curta "vida" de l'Estatut:

  • 9 de febrer 2004: constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut.
  • 30 de setembre 2005: aprovació al Parlament de Catalunya; el 89% dels diputats (CIU, PSC, ERC, ICV) varen votar a favor, i l'11% (el PP en solitari) va votar en contra.
  • 2 de novembre 2005: acceptació a tràmit a les Corts Generals espanyoles.
  • 2 de novembre 2005: presentació del PP d'un recurs d'inconstitucinalitat, posteriorment és rebutjat.
  • 2 de novembre 2005: presentació al Congrés dels Diputats per part de tres parlamentaris catalans.
  • 21 de gener de 2006: Pacte de la Moncloa entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero, arribant a un acord sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya.
  • 10 de maig 2006: aprovació a les Corts Generals espanyoles.
  • 1 de juny 2006: inici de campanya de ratificació en referèndum.
  • 18 de juny 2006: aprovació del text en referendum popular a Catalunya.
  • 19 de juliol 2006: sanció i promulgació de l'Estatut per part del rei Joan Carles I.
  • 20 de juliol 2006: publicació del text estatutari al BOE i al DOGC.
  • 9 d'agost 2006: Entrada en vigor de l'Estatut.
Contra l'Estatut del 2006 es van presentar diversos recursos d'inconstitucionalitat:
  • El Partit Popular.
  • El Defensor del Poble.
  • Els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

El Tribunal Constitucional els admeté tots a tràmit durant el 2006 i des de llavors aquest es pendent de resolució.

I la seva mort ja l'hem vist a dalt...

Definitivament es una indignació total pel poble de Catalunya. Que tenim que pensar que el Tribunal Constitucional te més poder que el Rei, que el President, que els polítics, que el POBLE?? El TC es encara la cara faxa-conservadora que es conserva de l'espanyolisme despótic. 3 anys (gairebé 4) han de tardar 12 magistrats per posar-se d'acord? Espanya no ens vol i els polítics botiflers miren cap a un altre lloc. I ens quedarem sense fer res?


Tot i així...dintre d'un futur molt pròxim ja no necesitarem redactar més Estatuts d'Autonomía, ja que el Poble Català expresara llur voluntat en les properes consultes sobiranistes.

Via fora, Catalans!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Aquí fa pudor a xoriço...

Qui té por que s'estiri la manta? Nosaltres, la gent corrent amb la vida fotuda?

Arribar a fi de mes és cada cop més difícil, mentre fa una pudor de xoriço que empesta, i els de Dalt parlen molt però no pensen fer res, diuen que "no són tots iguals", però en realitat tots formen part de fraccions del mateix Partit, el Partit dels xoriços. Ens han xoriçat amb la Crisi i no s'ha canviat res. Ens han xoriçat la Ciutat venent-la al millor postor i omplint-se les butxaques, mentre nosaltres paguem els plats trencats -i salvem els Bancs que tornen així a xoriçar-nos. Ens han xoriçat la Paraula perquè resulta que no s'ens deixa decidir res més enllà d'una participació raquítica i d'un vot aclamatori. I a sobre hem de sentir que estiraran la manta que tenen sota els seus peus! Des de Santa Coloma fins a Cadis, de del Palau a la Generalitat, des d'El País fins a Antena 3, la mateixa manta de mentides. La mateixa manta de fum que delata que se'ls està cremant la barbacoca.

Sembla que l'ordre és que el lladre-de-coll-blanc, de més de 20 Milions d'Euros, el Sr. Millet, molt ben relacionat, continuï gaudint de les seves mansions, cotxes i passeigs per la platja... I ja veurem quant triguen a sortir en Prenafeta i l'Alavedra... I mentrestant se suposa que nosaltres, treballadors de tots els colors, la gent corrent de la vida fotuda, hem de tornar a la fila i passar-nos el dissabte a la tarda mirant la TV. Ja n'hi ha prou de fer-li el joc a aquesta gran Família de xoriços. Aquest dissabte apaguem la tele i sortim al carrer.
Porta la casola, la cullera, la pancarta i la mala llet.


Aquest dissabte 21 de novembre a les 18h. a la Plaça Sant Jaume!
Rodaran xoriços!!!

Convoca: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

dimarts, 17 de novembre de 2009

Orgullosos de ser Catalans

El dia 13 de Desembre coincidint amb la celebració a molts municipis dels referèndums per la independència. Proposem a tots aquells que tinguin una senyera o estelada a casa la pengin al seu balcó o balconada. Hem de fer d’aquest dia, del dia 13 l’orgull català, hem de sentir-nos catalans, hem de fer la segona diada.

Tots hem de penjar les nostres senyeres i estelades als nostres balcons, encara que al nostre municipi no celebri un referèndum hem de donar suport aquells que si ho fan i una de les accions podria ser penjar l’emblema per excel•lència de qualsevol país, la seva bandera.

Així que catalans i catalanes d’arreu dels Països Catalans, d’arreu del principat us animo, us demano que el dia 13 de desembre del 2009 coincidint amb els referèndums d’independència de més de 160 municipis de Catalunya pengem les nostres senyeres als balcons de casa, per fer encara més especial aquesta fita històrica, per fer país.

Orgullosos de Ser Catalans

divendres, 13 de novembre de 2009

Al loro, que podemos estar peor!!


El senyor "Jan" Laporta ja ve d'un temps que ens ve fent uns discursets polítics "fantàstics" i "meravellosos" i va d'un "super-indepe-revolucionari" on es veu clarament que vol aprofitar-se de la situació, ja que es el president del F.C. Barcelona, i fer el salt a la política el salvaria d'anar al INEM a fitxar. Ja que se li acaba el rotllo dins del món de l'esport doncs que millor que fer-se líder d'una entitat política i proclamar-se President de Catalunya, ja que com ell a dit "Si faig el salt a la política serà per ser un líder, no un màrtir", doncs al pas que va potser s'automartiritza ell sol, per que li facin una estàtua en honor seu. Definitivament aquest senyor viu als núvols.
Com no tenim ja bastant amb els actuals "politiquets botiflers", ara ve aquest enganyant al electorat i proclamant-se "Salvador de Catalunya" com si la gent no pogués pensar per si mateixa, com si el necesitèssim per fer lo que ja està fent la gent del carrer com les properes consultes sobiranistes. Personalment crec que aquest senyor és el més demagògic i/o imperialista que a trepitjat Catalunya amb les seves ansies de "conquerir el món" respaldat pels enganyats socis del Barça, pel Govern Culé de Zapatero i no ens oblidem del seu cunyat membre de la "Fundación Nacional Francisco Franco". En definitiva, el poble ja posarà aquest personatge on el pertoca.

Catalans no os deixeu enganyar!
Via fora, Catalunya!

dimecres, 11 de novembre de 2009

Girona, la capital més gran que dóna suport a una consulta sobre la independència

L´Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre una moció de suport a la consulta independentista, promoguda per la comissió cívica Girona Decideix, que encara no té data fixada. Com era previst, els tretze regidors de CiU, ICV i ERC van votar-hi a favor; els deu del PSC es van abstenir, i el del PP hi va votar contra.

Girona és, doncs, la capital de comarca més gran que dóna suport al referèndum sobre la independència.
Per manca de temps, Girona Decideix, formada pel casal independentista el Forn, Òmnium Cultural i l´Ateneu d´Acció Cultural, no farà la consulta el dia 13 de desembre, a diferència de més d´un centenar de municipis catalans, però sí que en fixarà la data abans d´acabar l´any. Ara el propòsit és de sumar com més entitats i grups polítics de la ciutat millor.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Obrint l'esquerda


Sinopsi del documental:

Crisi. Quina crisi? Què està en crisi? I encara més important, qui pateix la crisi?

Cada dia les pantalles planes ens bombardegen amb titulars impactants sobre la borsa, els ERO's, l'atur, l'Euríbor, la fam, la inflació, la corrupció. Però, què en treiem de tota aquesta sobreinformació?


Els mitjans de comunicació de masses, controlats pels poders fàctics, tenen com a principal premissa augmentar l'audiència. Per això mai no qüestionen les bases del sistema actual ni reflecteixen la nostra misèria més enllà de l'espectacle.


Les nostres vides ja estaven en crisi, immerses en una precarietat que sostenia el creixement econòmic i els beneficis astronòmics d'una minoria.


Nosaltres, els joves, els principals afectats per aquesta crisi, hem de ser la llavor del canvi possible i necessari. Un canvi d'arrel. Un canvi de sistema.


Cal plantejar alternatives que esquerdin el pensament únic,
cal no oblidar el llegat de lluita i resistència dels pobles del món cal qüestionar-se el que ens han dit que era inqüestionable, cal obrir espais de solidaritat i rebel·lia per dibuixar nous horitzons.



dissabte, 7 de novembre de 2009

Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país


Més de 5000 persones s'han manifestat a Perpinyà en la commemoració dels 350 anys del Tractat de Pirineus, coincidint també amb els actes cloenda del Correllengua. La marxa, encapçalada per una pancarta on es podia llegir "Esborrem el tractat del Pirineus", ha recorregut el centre de la capital nord-catalana, des de la plaça de Catalunya fins a darrera del Castellet, on s'ha llegit un manifest que reivindica la resistència armada i heroica del poble català en contra del tractat que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria. El manifest també denuncia el procés d'aculturació que pateix la Catalunya Nord a causa de la dominació francesa i considera l'estat espanyol corresponsable d'aquesta situació, ja que, entre altres coses, participa en el manteniment d’una frontera imposada i col·labora amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans. (350 anys de resistència: Commemoració del Tractat dels Pirineus i final del Correllengua 2009)

Divendres passat al Casal Jaume I de Perpinyà, a l'entorn de la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, la Plataforma per la dignitat de Catalunya Nord es va fer un acte cívic reivindicatiu i de memòria històrica del que va significar la partició del país. En el transcurs d'un sopar popular i per quart any consecutiu es va atorgar dos guardons de significació diferent: Premi Josep de la Trinxeria, a la persona o entitat que més hagi destacat en la defensa de la catalanitat durant l'any i el Premi Francesc de Segarra, a la persona o institució que més hagi destacat durant l'any per una actitud bel·ligerant contra els catalans, el català o Catalunya Nord.

El premi Josep de la Trinxeria fou atorgat als Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord per la seva lluita contra la normativa europea que fa perillar la cultura del foc arreu del país, i el premi Francesc de Segarra als polítics nordcatalans del Consell per no fer res en contra d'aquesta normativa, ja que segueixen per aquesta línia, el proper 2 de gener, les colles de diables del nord de l'Albera baixaran al sud i demanaran asil polític.


http://www.llibertat.cat/


Cliqueu auí per llegir el Manifest 350 anys de resistència



Perpinyà: Un dia per reivindicar

Cada any els actes del Correllengua es fan arreu de les terres de parla catalana i es tanquen a Perpinyà amb una manifestació festiva que es fa conincidir amb la data del 7 de novembre, que commemora el Tractat del Pirirneus, que el 1659 va separar les comarques de la Catalunya del Nord del Principat de Catalunya. Enguany, aprofitant la data rodona de 350 anys d'aquest tractat, la diada serà el punt culminant de molts actes que s'han fet al llarg de l'any i es preveu més participació, amb autobusos que sortiran d'arreu del territori. Al vespre, el grup valencià Al Tall i les formacións musicals Raph Dumas & The Primaveras, i Allioli Clash compartiran cartell en els concerts de cloenda.


Des de Perpinyà fins Alacant i des de Fraga fins a l'Alguer, reivindiquem la nostra llengua catalana! I defensem el nostre territori dels Països Catalans!

Via fora, catalans!
Via fora, Catalunya!


divendres, 6 de novembre de 2009

Santa Coloma aixecat contra els xoriços polítics!

Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dijous a la tarda a Santa Coloma de Gramenet amb el lema "Fora polítics corruptes. Ara, el poble". Els veïns han sortit al carrer per demanar la dissolució de l'actual equip de govern, que es paralitzin els projectes urbanístics que hi ha en marxa al municipi i que es publiqui l'evolució del patrimoni personal de tots els càrrecs públics des que van accedir a la corporació municipal. Abans que arrenqués la marxa s'han viscut moments de tensió perquè un grup de veïns ha intentat forçar la porta de l'ajuntament, sense èxit. L'altra imatge de la mobilització han estat els xoriços que molts manifestants han lluït penjats en pals.

Des d'aquest bloc dono el meu suport a la gent de Santa Coloma de Gramenet, i els crido a donar un cop de puny a la taula i exigir com a poble lo que per dret demanen. Contra la corrupció i l'alliberament del poble de polítics xoriços i botiflers, ara i més que mai, aixecat Santa Coloma!

Via fora, Santa Coloma!
Via fora, Catalunya!

dimecres, 4 de novembre de 2009

La coordinadora de les consultes sobiranistes comença la campanya per afavorir la participació


La Coordinadora Nacional de les consultes sobre la independència de Catalunya ha presentat aquest dimecres els materials de la campanya per promoure la participació de les més de 650.000 persones que estan cridades a votar en 130 municipis el pròxim 13 de desembre.

La campanya consta de diferents cartells, díptics i pancartes que se centren a promoure la participació. Segons ha explicat el responsable d'extensió territorial i campanya, Uriel Bertran, l'objectiu és "promoure la màxima participació", sobretot entre el col·lectiu més jove i els immigrants. Per Bertran, el percentatge de participació en les consultes serà clau per aconseguir posar "el referèndum sobre l'autodeterminació en el centre del debat polític".

I és que, segons Bertran, el nombre de persones que es mobilitzi per votar condicionarà que després les comissions organitzadores de tots els municipis acordin fer una proposta "als agents polítics, socials i econòmics per promoure un referèndum vinculant sobre la independència política".


De fet, la coordinadora de les consultes ha convidat observadors internacionals perquè validin el procés. Per Bertran, els observadors i els mitjans de comunicació internacionals són essencials per aconseguir el suport internacional de cara a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.


La campanya de participació que comença ara inclou la difusió de díptics i la visita a instituts, col·lectius d'immigrants i d'altres entitats per aconseguir mobilitzar-los i que vagin a votar el dia 13.


http://www.referendumindependencia.cat/

dimarts, 3 de novembre de 2009

Més de 620.000 persones estan convocades a votar el 13-D

El dia 13 de desembre més de 623.120 persones estan convocades a votar en les consultes populars sobre la independència de Catalunya que se celebraran en almenys 115 municipis d'arreu del país.

Segons les dades del padró de l'1 de gener del 2008, hi ha més de 620.000 persones majors de 16 anys (edat mínima per votar, segons el protocol pactat pels organitzadors) en les 115 poblacions que s'han mobilitzat per organitzar una consulta popular com la d'Arenys de Munt. Aquesta dada, però, probablement s'incrementarà en les pròximes setmanes, ja que la llista de municipis que s'afegeixen a organitzar consultes creix cada dia.


Segons explica Uriel Bertran, responsable de campanya per a la participació al territori, l'objectiu de la coordinadora nacional que organitza la consulta unitària és arribar, com a mínim, a la participació del 40% que hi va haver a Arenys.


La població més gran on se celebrarà la consulta és Sant Cugat del Vallès, que compta amb 59.042 persones amb edat per exercir el dret a vot en aquest tipus de consultes. El segueixen Vilanova i la Geltrú, amb 54.322; Vic, amb 32.154; Vilafranca del Penedès, amb 31.129; i Premià de Mar, amb 23.038.


Sobremunt (Osona), en canvi, serà el municipi més petit on se celebrarà la consulta, amb només 83 persones més grans de 16 anys. També destaca Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), amb un nombre de persones en edat de votar una mica superior, 96.

Per comarques, Osona és la que té el padró més nombrós, amb gairebé 100.000 persones. De fet, les entitats integrades a Osona Decideix han decidit organitzar una consulta d'àmbit comarcal. En concret, de moment, ja que la llista de pobles que se sumen a la iniciativa no es tancarà fins al 12 de novembre, ja hi ha 36 municipis, amb una població total de 99.984. Amb tot, segons explica el membre de la comissió tècnica, Alfons López Tena, s'espera arribar a una cinquantena de municipis.


El Maresme és la segona comarca amb un padró més important, i hi participaran 8 municipis. 91.915 persones estan convocades a votar sobre la independència de Catalunya a Canet, Premià de Mar, Arenys de Mar, el Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.


http://www.avui.cat/

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Salvem la castanyada

Fa 20 anys, per molta gent, el dia 31 d'Octubre, no era més que la vigilia d’un dia festiu, el dia de Tots Sants. Però des de fa uns anys, per molts, la nit del dia 31, es la nit de Halloween. Una nova tradició importada dels Estats Units , que s’està imposant a tot l’estat. Però el pitjor de tot, es que a Catalunya, Hallowen, està fent oblidar a la nostra Castanyada. Una festa on ens reunim a menjar castanyes, moniatos i panallets, amb la família i els amics, abans de sortir de festa.

Tradició, que des de fa uns anys, està sent substituïda per la festa americana. No només les televisions ens bombardegen amb pel·lícules de por la nit del 31, les discoteques, que com es lògic agafen la festa més "guay" (per guanyar més calers), no celebren la “Castanyada”, fan festes de Halloween, com si fos lo més normal del món!

Per això, des d'aquest blog, demano a tothom que lluiti per no perdre aquesta festa! La nostra festa propia i no la festa del capitalisme americà! No ens deixem portar per el "truco o trato"

Lluitem contra l'imposició cultural del capital!

Visca la Castanyada i Visca Catalunya!

dijous, 29 d’octubre de 2009

Corrupció política-mental ara i sempre

Malaya, Gürtel, Pretòria... cada vegada es veuen més casos de corrupció. Però algú dubtava que no existisin tals corruptes? Des de sempre durant tota la història hi han hagut casos com aquests, clar que abans era molt normal quan un rei, dictador o emperador ho feia, i quan va florir la "llibertat" i "democracia" aquest sentiment corrupte dons va passar a la política burgesa i mentre ens deixessin en pau ells podien fer el que vulgueren amb els nostres impostos. Capitalistes o Comunistes, de Dretes o d'Esquerres això no importa mentre hi hagin diners els ideals no conten i mentre els votants enganyats donen suport dons més corruptes poden ser. La política avui en dia, com ja sabem, la dirigeix el Capital, l'Euro i el Dolar s'han posat el mantell i la corona i a regnar indefinidament s'ha dit. Som conscients però no hi fem res, mentre tinguem alguna cosa que enduren's a la boca i no ens treguin les nostres comoditats no mourem ni un dit. I per què? Dons perquè la gent del carrer s'ha cansat, no li interessa ni la política ni res (francament la política en si ja es decepcionant), però als polítics ja els hi va bé, que pensem poc, que no expressem els nostres pensaments ni les nostres idees, total ells tenen un index de votants que sempre els votaran i viuran molt bé amb els seus sous triplicats. I nosaltres ja tenim la "tele" per expressar el que pensem no?Que podem fer contra tal força de repressió mental? Dons la veritat, votant a diferents partits amb polítiques semblants no canviarà mai res. La idea seria canviar el sistema polític-econòmic, però com si el poder per fer-ho son els propis corruptes? Ara ens venen aquestes preguntes perquè durant anys no em volgut fer res, votàvem sense saber a qui votàvem, un nom i quatre promeses que mai es complirien ens donaven forces per aixecar-nos del sofà i anar a llençar un paper que ficava: "delego la sobirania nacional als polítics". I ara ni això, simplement ni ens aixequem del sofà.
Poble de Catalunya tenim molta part de culpa per això desperta d'aquesta realitat mental on ens han ficat! Aixecat del sofà que es el món en el que vius, apaga la televisió i surt al carrer a exigir lo que es teu! El nostre dret de pensar lliurement. La Sobirania Nacional es de tot el poble no d'una part del poble. Ara i més que mai alçat contra els polítics botiflers!

Via fora, catalans!
Via fora, Catalunya!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Solidaritat amb els pagesos de Reus



Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Joan Saura dimisió!
Prou brutalitat policial!

dijous, 22 d’octubre de 2009

Via fora, Catalunya!

Començo aquest blog perquè moralment necessito exposar les meves idees i crítiques d'una realitat en la que vivim. Una realitat en la que tot un poble viu des de fa temps sota el jou d'un altre poble, i aquesta idea comuna no ha canviat durant els segles. Una idea de llibertat, de solidaritat, de lluita i alliberament. Una idea que mai ningú, per molt que passi el temps, podrà fer desaparèixer. Junts podem fer d'una idea un somni, i d'un somni una realitat millor.

Per això i com va dir l'Avi: "Us crido amb el mateix crit històric que ens recorda les nostres antigues victòries nacionals[...]"

Via fora, catalans!
Via fora, Catalunya!